Probablement tothom ha jugat en algun moment de
la seva vida al joc de les diferències. Molta gent no sap, en canvi, que en
camp de les lletres i les arts -que avui en dia acostuma a anomenar-se
"Humanitats"- una eina molt emprada ha estat i és, en canvi, el de
les semblances i les analogies. Les coincidències i les similituds serveixen
per a molts per establir famílies i genealogies de textos o escoles
artístiques, per exemple, o també per determinar influències. Deixant de banda
la interpretació que es pugui fer d'aquells fenòmens, sovint controvertida, el
que testimonien en molts casos és la riquesa dels fluxos i interaccions
culturals i les seves possibilitats gairebé infinites.
Ja fa temps que segueixo la pista a dos objectes
que donen molt de joc en el camp de les interaccions culturals i un recent
viatge a Egipte m'ha permès veure'ls en viu i en directe per primer cop. Tots dos són pintures sobre taula. D'una banda, una de les taules més
venerades de Santa Bàrbara, a l'església homònima del barri copte del Caire,
datant del segle XVIII:
De
l'altra, una taula amb la mateixa advocació i localitzada durant segles a la
mateixa església, però avui en dia exposada al Museu Copte de la mateixa ciutat
(nº reg. 3451), i datant del segle XV:
La
primera és factura d'Ibrahim al-Nasikh i Yuhanna al-Armani al-Qudsi, dos artistes
actius al Caire, els més importants i reconeguts del segle XVIII i amb data de 1746 (AM
1462). La segona, tot i que sense adscripció precisa per ara, sembla clarament
produïda en algun taller de la Corona d'Aragó i, fins i tot, alguns estudiosos
la situen en l'entorn de Bernat Martorell. Més enllà del fet d'haver compartit
l'advocació (Santa Bàrbara, tot i que en el cas de la taula copta també s'hi
representa a Santa Juliana) i l'espai durant força temps hom podria pensar que
tenen poc res més a veure l'una amb l'altra, però a simple cop d'ull hom hi
descobreix connexions i semblances d'allò més engrescadores. La primera i més
òbvia és la representació del paviment ceràmic. Tot i que els colors difereixen,
es tracta del mateix disseny, el típic terra enrajolat tan comú en terres de la
Corona d'Aragó i tan àmpliament representat en la pintura gòtica del segle XV i
XVI. Això és molt més rellevant del que sembla en el cas de la taula egípcia,
perquè a dia d'avui és l'única mostra coneguda en la pintura copta[1]. L'opció pels fons daurat, tot i que és comú a moltes altres imatges, si s'entén com a part d'un esquema compositiu i de disseny també podria considerar-se un element comú a totes dues, car compositivament semblen reflexos invertits. Però si ens hi detenim encara una mica més trobem altres semblances, algunes
d'elles molt rellevants.
En totes dues representacions Bàrbara sosté una fulla de palma, emblema del martiri. Aquest element era aliè a la tradició pictòrica copta i de moltes de les esglésies orientals, que solien representar Bàrbara coronada, tradició que recull també la pintura d'Ibrahim i Yuhanna, i amb una creu en la mà (vegeu una mica més a baix representacions de Bàrbara coronada i amb la creu a la mà, i una altra icona copta del segle XVIII que recull Bàrbara coronada, amb la palma en un mà i la creu en l'altra)[2]. Aquí la creu també hi apareix, però ha canviat d'escenari, doncs no es troba en la mà de la donzella, sinó que corona un lateral del sostre de la torre, com passa en la pintura gòtica que ara ens interessa aquí. Encara podem trobar semblances en l'ondulació amb que es representa el cos de la santa en totes dues obres i, fins i tot, en la cinta negra que rodeja la cintura d’ambdues figures. Sembla evident, doncs, que entre totes dues pintures existeixen prous elements en comú com per proposar que la pintura del segle XV va servir de model a la del segle XVIII o que almenys hi va exercir una notable influència.
Els historiadors de l'art copte fa temps que han posat de relleu un fenomen de gran rellevància en la pintura del segle XVIII, el de la inclusió per part dels pintors locals, fossin forans o provinents d'altres indrets de la geografia oriental però instal·lats al Caire, com en el cas de Yuhanna, que podria ser un armeni originari de Jerusalem, d'elements, models, iconografies, d'altres tradicions pictòriques que els serveixen de font d'inspiració i de renovació del seu llenguatge pictòric. Tot i que aquell fenomen havia començat la centúria anterior, fou al segle XVIII quan es feu més evident, especialment també a les noves formes de producció d'imatges, en grans quantitats i ja no simplement vinculades als monestirs, si no sovint en mans de tallers laïcs. S’han identificat models potser apresos en tallers procedents d’altres tradicions de la Mediterrània oriental, dels llocs d’origen dels pintors forans, però també es parla de la circulació i comerç d’icones i estampes a la Mediterrània oriental, per citar només algunes de les vies d’arribada d’aquells influxos. Sol tractar-se d’icones d’algunes de les esglésies calcedonianes orientals, especialment de tradició grega, però no només[3].
La Santa Bàrbara procedent de la Corona d'Aragó, que aparentment porta una data, 1431 o 1434, i segurament s’ha de posar en relació amb algun peregrí que en va poder fer donació o, fins i tot, al cònsols dels catalans a Alexandria, de forma semblant al que hauria fet dècades abans el cònsol a Damasc amb el monestir de Santa Caterina del Sinaí, és un altre exemple de model que va servir d'inspiració als artistes produint icones per als cristians coptes i altres comunitats cristianes presents a Egipte. És probable que ni Ibrahim al-Nasikh i Yuhanna al-Armani al Qudsi fossin sabedors de l'origen concret de la taula gòtica que durant més de trescents anys hauria estat present a l'esglèsia de Santa Bàrbara del Caire i que al segle XVIII havia de formar part del paisatge visual habitual dels cristians coptes cairotes. S’han trobat altres indicis d’aquella manera de procedir, la d’inspirar-se en altres pintures presents al Caire, algunes tenint també orígens més o menys allunyats, tot i que no sempre queda clar si la inclusió de models forans va ser una elecció premeditada o no, però, en qualsevol cas, aquest exemple concret de les dues taules de Santa Bàrbara posa de manifest les enormes varietats i formes d'intereacció cultural que han tingut lloc al llarg i ample de la geografia mediterrània.
[1] Yuhanna Al-Armani
al-Qudsi incorpora paviments en forma de taulell d'escacs en altres icones
seves, com la de Sant Behnam i la seva germana Santa Sarah, de 1782.
[2] La recepció de models europeus
occidentals a Creta, especialment, havia fet que la palma s’hagués introduït ja
als segles XVI i XVII en les representacions de la santa en la pintura
cretenca, que tan gran difusió i influència va tenir a tota la Mediterrània
oriental.
[3] Z. Skalova, G. Gabra, Icons of the Nile Valley, Giza 2003, p.
120-141; M. Guirguis, An Armenian Artist in Ottoman
Egypt: Yuhanna al-Armani and His Coptic Icons, Caire-Nova York, 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada